Sor, Ferran (1778-1839)

FERRAN SOR (Barcelona 1778 – Paris 1839) / Fernando Sor/Sors/Sort

Ballet Hércules y Onfalia 

Fue su último ballet compuesto en Moscú, estrenado en el marco de la fiestas de la coronación del zar Nicolás (1826). El mismo Sor consideró que fue su mejor obra.

Audición recomendada:

Orquestra de Cadaquès por Iberia Filharmonia, Sir Neville Marriner

Obertura del ballet Hercule et Omphale (1826)

Andante largo- Allegro 6,28

DL B-32634-2008 (Tritó S.L.)

Tasso, Torquato

Rinaldo y Armida

Font: Tasso, Torquato, Jerusalén Libertada, Barcelona, Ed. Iberia, 2000,canto XV y XVI, los poderes canto IV).

Rinaldo, Armida y los dos viajeros

Font: Tasso, Torquato, Jerusalén Libertada, Barcelona, Ed. Iberia, 2000, canto XVI).

Ovidio Nasón

Ovidio Nasón, Publio. A Fastos destaca el ridícul que va patir Pan quan va ser expulsat del llit d’Onfale per Hèrcules. Explica la presència del sàtir com a símbol de la libidinositat i luxúria, quan no va saber contenir la seva passió per Onfale i entrà, durant la nit, al dormitori d’Hèrcules i Onfale. Pan va confondre la roba de la lídia que vestia Hèrcule i es va introduir equivocadament al llit de l’heroi, qui l’expulsà immediatament. La sitúa tan desagradable va ser presència pel servei, que cridà davant aquest escenari tan grotesc.

Font: Ovidio. Fastos, Madrid, Gredos, 1988, vv. 2:303-358.