Georg Friedrich Haendel (Halle 1685-Londres 1759)
Hércules (1744) Walsh & Hare 1745
and The Choice of Hercules (1750) Walsh & Hare 1751
Georg Friedrich Haendel (Halle 1685-Londres 1759)
Hércules (1744) Walsh & Hare 1745
and The Choice of Hercules (1750) Walsh & Hare 1751
Charles Camille Saint-Saëns, Charles Camille (París 1835 – Argel 1921)
Música instrumental vinculada al tema de Hércules y Onfalia
De los cuatro poemas sinfónicos, el primero La Rueca de Onfalia (1871) y el cuarto La juventud de Hércules (1877).
FERRAN SOR (Barcelona 1778 – Paris 1839) / Fernando Sor/Sors/Sort
Ballet Hércules y Onfalia
Fue su último ballet compuesto en Moscú, estrenado en el marco de la fiestas de la coronación del zar Nicolás (1826). El mismo Sor consideró que fue su mejor obra.
Audición recomendada:
Orquestra de Cadaquès por Iberia Filharmonia, Sir Neville Marriner
Obertura del ballet Hercule et Omphale (1826)
Andante largo- Allegro 6,28
DL B-32634-2008 (Tritó S.L.)
Cranach -Hércules-Onfalia
Hans Cranach (1513-1537)
Hércules en la Corte de Onfalia (1537).
Más información en Museo Thyssen Bornemisza (Madrid)
Coypel-Hércules-Omphale
Coypel, Charles Antoine (1694 – 1752)
Hércules y Ónfale (1731). Munich: Alte Pinakoteck
Boucher-Hércules-Omphale
Boucher, François ( 1703 – 1770 )
Hércules y Ónfale (1735). Moscou: Museu Pushkin
Ovidio Nasón, Publio. A Fastos destaca el ridícul que va patir Pan quan va ser expulsat del llit d’Onfale per Hèrcules. Explica la presència del sàtir com a símbol de la libidinositat i luxúria, quan no va saber contenir la seva passió per Onfale i entrà, durant la nit, al dormitori d’Hèrcules i Onfale. Pan va confondre la roba de la lídia que vestia Hèrcule i es va introduir equivocadament al llit de l’heroi, qui l’expulsà immediatament. La sitúa tan desagradable va ser presència pel servei, que cridà davant aquest escenari tan grotesc.
Font: Ovidio. Fastos, Madrid, Gredos, 1988, vv. 2:303-358.